Història dels cognoms a França

El cognom és un nom hereditari que passa d'una generació a l'altra i identifica la família a la qual pertany una persona. Va néixer de la necessitat de distingir les persones amb el mateix nom a mesura que creixia la població.

Origen dels cognoms francesos

• Noms de bateig: el nom del pare es va convertir en el nom de la família, com Martin, Bernard, Thomas i Richard, els més comuns del país.
• Oficis: Lefebvre i Lefèvre (ferrer), Fournier (qui portava el forn), Mercier (mercader) i Boulanger (forner).
• Llocs: Dubois (del bosc), Dupont (del pont), Fontaine (font) i Rivière (riu), o el nom del poble d'origen.
• Malnoms: Petit (petit), Legrand (el gran), Roux (pèl-roig), Moreau (bru de pell) i Leblanc (el blanc).

La història

Els cognoms van aparèixer a França als segles XI i XII, primer entre la noblesa i després en tota la població; a finals de l'edat mitjana ja eren hereditaris. L'ordenança de Villers-Cotterêts (1539) va imposar els registres de baptisme, que van ajudar a fixar-los per escrit.

La Revolució va crear el registre civil el 1792, i la llei del 6 de fructidor de l'any II (1794) va prohibir portar un nom diferent del de l'acta de naixement. L'ortografia dels cognoms, fins aleshores variable, es va fixar, i en van quedar moltes variants, com Lefebvre, Lefèvre i Febvre.

Les regions tenen tradicions pròpies: cognoms bretons amb Le (Le Gall, Le Goff), alsacians d'origen germànic (Muller, Schmitt, Meyer), bascos i occitans al sud, i catalans al Rosselló. Als segles XIX i XX la immigració italiana, espanyola, portuguesa, magribina i asiàtica va enriquir el panorama dels cognoms, com mostren Garcia, Da Silva i Nguyen a la classificació.

Els mapes d'aquest lloc mostren on és més estès cada cognom i us poden ajudar a descobrir-ne l'origen. Classificacions dels cognoms